2ª
setmana
d’Octubre:
PENSAR EN ELS
ALTRES
|
DILLUNS
:
EL CEL I L’INFERN
Pensar en els altres (+ Generositat, Solidaritat)
Explica una llegenda que un dia un gran savi
va anar a visitar l'infern. Allí va veure molta gent asseguda al voltant d'una
gran taula ben proveïda d'aliments, abundants i bons. Però les persones que hi
havia tenien cara de famolencs, gest demacrat i expressió de tristesa. Havien
de menjar amb unes forquilles molt llargues, tan llargues com un rem. I per
molt que estiraven el braç no aconseguien portar-se res a la boca.
El savi, que va quedar impressionat pel que havia vist, va sortir de l'infern i
es va dirigir al cel. I de seguida va quedar sorprès, perquè també hi va trobar
una gran taula amb menjars en la mateixa quantitat i de la mateixa qualitat que
els de l' infern. I cadascú tenia també una d'aquelles llargues forquilles.
Però allí no es veien cares de tristesa ni de fam. Tots estaven contents, amb
cara d'alegria i de salut. I és que en el cel cadascú es preocupava de donar el
menjar amb la pròpia forquilla a la persona que tenia al davant.
Allò que anomenem "cel" i "infern" ho construïm tots ja
aquí. El nostre egoisme pot ser causa de la falta d'alegria nostra i dels
altres. I els gestos que fem pels altres, per senzills que siguin, poden
contribuir a què en el nostre ambient hi hagi una mica més d'alegria.
DIMARTS: L'avi mariner (© Antoni Pàmies).(2,48 minuts)
DIMECRES :
CALCULAR LES CONSEQÜÈNCIES
Fa uns anys, en un poble petit, un senyor explicava com havia descobert que un gos li havia entrat on tenia les gallines i li n’havia agafat una.
El senyor, que era caçador, va agafar l’escopeta i va sortir de casa disposat a acabar amb el gos. Però quan el va veure s’ho va pensar millor i
va decidir no matar-lo. ¿Per quina raó? Senzillament, perquè sabia de qui era (recordem que era un poble petit), i sabia que si el matava, la
família propietària del gos –que vivia a un quilòmetre lluny del poble- es quedaria sense aquest animal que els vigilava la casa.
No podia fer això, perquè faria a aquella família molt més mal que el que el seu gos li havia fet a ell agafant-li una gallina.
Ja parlaria amb ells i arreglarien el tema de bones maneres. D’això se’n diu pensar en els altres, i pensar en les conseqüències
dels nostres actes.
DIJOUS:
Conte:Els bons amics (6,23 minuts)
DIVENDRES:
