3ª Setmana d'Octubre: EL RESPECTE
|
Què és el respecte : el respecte
és saber tractar amb correcció les persones, els animals i/o les coses.
DILLUNS:
Respecte i tolerància. (3:07)
DIMARTS:
ABUSAR DE L’INDEFENS
Una vegada una persona gran estava
"fardant" davant d'uns amics de què havia enganyat un home invident,
quan li havia comprat uns números del sorteig de l'ONCE. La persona invident va
confondre unes monedes, i el comprador va marxar amb més diners dels que li
corresponien. El més greu és que aquest, quan ho explicava, ho feia com si es
tractés d'una gran gesta. Un dels qui escoltaven la seva història li va dir que
davant d'ell no tornés a explicar coses semblants, que no es pensés que una
persona és més persona quan se sap aprofitar dels indefensos, i que d'això no
hauria de "fardar", sinó que n'hauria de tenir vergonya.
Tots, alguna o altra vegada, podem aprofitar-nos d'algunes situacions amb
persones més febles i més indefenses que nosaltres. Però no és just que ho fem.
Serem més persones si som capaços de mirar més enllà del nostre propi interès i
de la utilitat que podem treure dels altres, i si ens preocupa tenir molt en
compte el respecte i la dignitat que ens mereixen les altres persones, sigui
qui sigui. És fàcil aprofitar-se d'altres, és temptador utilitzar-los per
benefici propi. No és tan fàcil, a vegades, respectar la seva dignitat, per sobre
de tot.
(Pep Alamán)
DIMECRES:
Benvinguts - Txarango
DIJOUS:
DEIXAR PARLAR!
Havien de fer un treball en parelles, tal
com el professor els havia dit, i tenien una hora de classe per començar a
fer-lo. A un noi una mica tímid li va tocar amb un altre una mica xerraire.
Aquest últim va estar més de trenta minuts seguits sense deixar de parlar el
seu company, tot fent-li preguntes i explicant-li com podien fer el treball,
però sense permetre que l’altre intervingués. Aquest ja ni intentava parlar; la
seva timidesa i la xerrameca del seu amic podien més que ell; es limitava a
anar escrivint el que serien les seves aportacions al treball. Al cap de mitja
hora, el noi “xerraire”, cansat que l’altre no parlés, va cridar el mestre i se
li va queixar, dient que l’altre no deia res, que no proposava res, que era un
mort, que no es podia treballar amb ell... i altres coses per l’estil. Tot això
en veu alta, de forma que una bona part de la classe va sentir-ho. El mestre va
esperar que callés i aleshores va intervenir ell: “D’acord que a ell li costa
parlar, perquè és una mica tímid, però... ¿ja has vist el que ha escrit? ¿L’has
deixat parlar en algun moment? ¿T’adones que tu no pares de parlar, que no
escoltes, i que és molt difícil treballar amb tu, perquè et vols imposar
sempre? I a sobre, parles malament d’ell ben fort, perquè tothom ho escolti...”
Tots tenim defectes. El món no és perfecte, i ningú de nosaltres tampoc no ho
és. . És cert que hem de valorar les coses i donar la nostra opinió. Però hem
de procurar que les opinions siguin constructives, sempre amb la voluntat que
l’altre millori, i salvant la imatge de la persona, i amb el respecte que es
mereix. Normalment no ens agrada que ens critiquin, i molt menys si ho fan per
deixar-nos a l’altura de les sabates. Una crítica feta amb respecte, ajuda que
la persona millori. Però una crítica sense respecte, només serveix per fer mal.
DIVENDRES:
