1ª Setmana de Desembre = L’AMABILITAT
|
L’’AMABILITAT: qualitat de ser amable
(afectuós, plaent ,digne d’ésser amat)
DILLUNS :
CANÇÓ: ESCRIUREM (3,46)
DIMARTS :
TRACTE AMABLE
Hi havia una vegada un nen de la vostra edat que ,
anava amb la seva mare passejant pels carrers d’una ciutat; ells no eren de la
ciutat, sinó d’un poble petit. La mare va observar que el seu fill anava
saludant a tothom que es trobava de cara pel carrer, i li va dir -somrient- que
allí no calia fer-ho, perquè no eren persones conegudes i no era cap falta
d’educació si no ho feia. I és que el nen estava acostumat a saludar a tothom
pels carrers del seu poble, perquè en ell totes les persones es coneixien, i el
més normal en unes persones que es coneixen es saludar-se quan es troben, ni
que sigui amb un “hola”, un “adéu” o un “bon dia”.
A l’escola
ens coneixem tots; mestres, alumnes i personal de servei no som desconeguts. I
no costa res saludar quan ens veiem al començament o al final del matí o de la
tarda. No costa res, i és un detall d’amabilitat, de bon tracte. El que a
vegades costa una mica més és fer servir paraules amables amb els altres, però
s’ha de fer un esforç, encara que a vegades costi: a tothom ens agrada que ens
tractin o que ens diguin paraules amb amabilitat.
Saludar i usar paraules amables són senyals de
“tractar bé a tothom.
DIMECRES :
SIGUES AMABLE I SINCER (4,12 minuts)
DIJOUS :
FER BONA CARA
Hi havia un nen malcarat; és a dir, que
feia mala cara a tothom. El seu nom no importa gaire (de fet el podríem
anomenar amb qualsevol nom). El cas és que la gent li retornava la mala cara,
de la qual cosa ell alguna vegada s’estranyava. La seva mare el va agafar un
dia i el va posar davant d’un mirall. “¿Què hi veus?”- li va preguntar. Després
de mirar una estona amb atenció el noi va contestar que l’únic que veia era un
altre nen tan malcarat com ell. “Fes bona cara, fill meu, i ja veuràs què
passa”- li va dir la mare. Amb un gran esforç per la seva part, el noi va fer
cas a la seva mare i va posar bona cara. Tot d’una el nen del mirall li va
retornar el somriure. El nostre amic era intel•ligent, i no li va fer falta cap
paraula més de la mare per adonar-se del seu mal costum. A partir d’aquell
moment va començar a fer bona cara, i com per art de màgia, va comprovar que
-igual que en el mirall- tothom també li feia bona cara. I va augmentar en ell
-i notava que en els altres també- la il·lusió per viure.
Segur que teniu clar que no es tracta de cap cosa màgica ni de cap miracle: és,
simplement, una reacció del comportament humà, com ho expressa algun refrany
popular (“Tal faràs, tal trobaràs”). Ho tenim molt clar, però ¿tenim el costum
de posar-ho en pràctica?
DIVENDRES :
LA VICTÒRIA DE LA DELICADESA
Un
excursionista anava
tranquil•lament fent el seu camí, i portava al cap un barret. El Sol i el Vent
el van veure i van fer una aposta: a veure qui era el primer que li feia treure
el barret al caminant. Va intentar-ho primer el Vent, i per fer-ho va començar
a bufar amb molta ràbia i força, amb
ràfegues molt fortes que movien muntanyes de núvols i aixecaven pols del terra.
Amb això pretenia que el barret caigués al terra. Però l’excursionista , per protegir
el seu barret de la fúria del vent, l'agafava ben fort amb les mans perquè no
se li escapés. Finalment, el vent, cansat de l'esforç, es va donar per vençut.
I aleshores va entrar en acció el Sol. Aquest va deixar ben al descobert el seu
rostre daurat i va posar-se a escalfar la terra amb els seus raigs. I al cap de
poc temps, el caminant va notar tanta calor i va començar a suar tant, que es
va treure el barret per eixugar-se la suor que li queia pel front.
Havia guanyat, doncs, aquell que havia utilitzat les bones maneres, i havia
perdut el que havia fet servir la violència i la fúria. En el nostre tracte amb
els nostres companys i companyes també
es guanya molt més amb les formes educades i amables que amb la violència, el
mal humor , la impaciència i el nerviosisme. Pensem com és la nostra forma de
tracte amb els altres, i recordem: tal com volem que ens tractin, tractem-los
nosaltres a ells.
