dilluns, 13 de novembre del 2017

La Bondat

 

     3ª setmana de Novembre =   LA BONDAT

 

La Bondat : Qualitat de qui fa el bé a tothom . Fer bondat:portar-se bé

 

DILLUNS:

Títol : Tu ets la Llum (4,28 minuts)




DIMARTS

Conte: "El otro Rey"(5,39 minuts)





DIMECRES :

BONA MEDICINA
L’Organització Mundial de la Salut (OMS), en un informe, manifesta que “una de les millors medecines que hi ha per a la persona és viure en amistat amb els veïns”. Quan en alguna convivència o sessió de tutoria es parla sobre com us agradaria que fos la classe o el grup amb què més us relacioneu, el que molts de vosaltres valoreu és que la gent tingui confiança i que sigui sincera, i que es demostri que hi ha ganes de construir amistat i bones relacions. Es pot dir que a vegades algunes coses “curen” millor que el que podem comprar a les farmàcies, com per exemple, estar envoltat de persones bones, de persones que van sempre amb la veritat, de persones respectuoses i disposades a practicar sempre el bé. Conviure amb persones així és bo i és saludable per al cos i per a l’esperit. Qui està envoltat de persones com aquestes (en la família, entre els amics...) té una gran sort. Segur que ens ve ara al cap alguna persona que ha tingut o que té un paper important en la nostra vida, o aquella persona bona, senzilla, generosa, alegre i disposada a ajudar, sense demanar res a canvi. Aquestes persones ens poden arribar a transformar, i ens proporcionen calma i tranquil•litat. Nosaltres també podem ser d’aquest tipus de nenes i nens i arribar a ser grans dones i homes.
(Adaptat per Pep Alamán)



DIJOUS :

LES MANS MÉS BONIQUES


Diu una llegenda que hi havia una vegada tres dames molt boniques, que vivien en un palau reial. Un matí, mentre passejaven per un jardí meravellós, ple de fonts i de rosers, van començar a preguntar-se quina de les tres tenia les mans més boniques. La més gran, que s'havia tenyit els dits mentre collia unes maduixes delicioses, pensava que les seves eren les més boniques. La segona, que havia estat entremig de les roses fragants, i les seves mans havien quedat impregnades de perfum, pensava que les seves eren les més belles. I la tercera, la més jove, que havia mullat els dits en l’aigua clara del rierol, i unes gotes li brillaven resplendents com si fossin diamants, també pensava que les seves mans eren les més boniques. En aquests moments, va arribar una noia necessitada per demanar una almoina. I les tres dames reials, lentament i sense voler-ne saber res, van girar cua i se’n van allunyar. Aleshores la captaire va passar pel davant d’una cabana que era allà a prop i una dona, torrada pel sol, i amb les mans fetes malbé pel treball, li va donar pa. La captaire, acaba dient la llegenda, es va transformar en un àngel que va aparèixer davant la porta del jardí i va dir a les tres dames: “Les mans més boniques, noies, són aquelles que estan disposades a beneir i ajudar els altres”.
Pensem en els companys i companyes que tenim al costat, en les persones que ens envolten: en la mesura que puguem, no deixem d’estendre-hi les nostres mans per ajudar-los quan els sigui necessari






DIVENDRES :
"EL ABRIGO, UNA HISTORIA SOBRE LA CARIDAD"