3ª setmana de Novembre = LA BONDAT
|
La Bondat : Qualitat de qui fa el bé a tothom . Fer
bondat:portar-se bé
DILLUNS:
Títol : Tu ets la Llum (4,28 minuts)
DIMARTS:
Conte: "El otro Rey"(5,39 minuts)
DIMECRES
:
BONA MEDICINA
L’Organització
Mundial de la Salut (OMS), en un informe, manifesta que “una de les millors
medecines que hi ha per a la persona és viure en amistat amb els veïns”. Quan
en alguna convivència o sessió de tutoria es parla sobre com us agradaria que
fos la classe o el grup amb què més us relacioneu, el que molts de vosaltres
valoreu és que la gent tingui confiança i que sigui sincera, i que es demostri
que hi ha ganes de construir amistat i bones relacions. Es pot dir que a
vegades algunes coses “curen” millor que el que podem comprar a les farmàcies,
com per exemple, estar envoltat de persones bones, de persones que van sempre
amb la veritat, de persones respectuoses i disposades a practicar sempre el bé.
Conviure amb persones així és bo i és saludable per al cos i per a l’esperit.
Qui està envoltat de persones com aquestes (en la família, entre els amics...)
té una gran sort. Segur que ens ve ara al cap alguna persona que ha tingut o
que té un paper important en la nostra vida, o aquella persona bona, senzilla,
generosa, alegre i disposada a ajudar, sense demanar res a canvi. Aquestes
persones ens poden arribar a transformar, i ens proporcionen calma i tranquil•litat.
Nosaltres també podem ser d’aquest tipus de nenes i nens i arribar a ser grans
dones i homes.
(Adaptat per Pep Alamán)
DIJOUS :
LES MANS MÉS BONIQUES
Diu
una llegenda que hi havia una vegada tres dames molt boniques, que vivien en un
palau reial. Un matí, mentre passejaven per un jardí meravellós, ple de fonts i
de rosers, van començar a preguntar-se quina de les tres tenia les mans més
boniques. La més gran, que s'havia tenyit els dits mentre collia unes maduixes
delicioses, pensava que les seves eren les més boniques. La segona, que havia
estat entremig de les roses fragants, i les seves mans havien quedat
impregnades de perfum, pensava que les seves eren les més belles. I la tercera,
la més jove, que havia mullat els dits en l’aigua clara del rierol, i unes
gotes li brillaven resplendents com si fossin diamants, també pensava que les
seves mans eren les més boniques. En aquests moments, va arribar una noia
necessitada per demanar una almoina. I les tres dames reials, lentament i sense
voler-ne saber res, van girar cua i se’n van allunyar. Aleshores la captaire va
passar pel davant d’una cabana que era allà a prop i una dona, torrada pel sol,
i amb les mans fetes malbé pel treball, li va donar pa. La captaire, acaba
dient la llegenda, es va transformar en un àngel que va aparèixer davant la
porta del jardí i va dir a les tres dames: “Les mans més boniques, noies, són
aquelles que estan disposades a beneir i ajudar els altres”.
Pensem en els companys i companyes que tenim al costat, en les persones que ens envolten: en la mesura que puguem, no deixem d’estendre-hi les nostres mans per ajudar-los quan els sigui necessari
Pensem en els companys i companyes que tenim al costat, en les persones que ens envolten: en la mesura que puguem, no deixem d’estendre-hi les nostres mans per ajudar-los quan els sigui necessari
DIVENDRES :
"EL ABRIGO, UNA HISTORIA SOBRE LA CARIDAD"