4ª Setmana d’Abril :La Prudència i Confiança
|
DILLUNS
Conte: La zorra y el Cuervo (educar la Confianza Mutua) ( 2,49 minuts)
Ara ja sou més grans i ja sabeu que heu de ser prudents peró
mireu que els hi passa als bebes que encara no ho saben
Vídeo: Funny children
DIMECRES
LA RANA Y EL ESCORPIÓN:
Cuenta un relato popular africano que en las orillas del río Níger,
vivía una rana muy generosa.
Cuando llegaba la época
de las lluvias ella ayudaba a todos los animales que se encontraban en
problemas ante la crecida del rio.
Cruzaba sobre su
espalda a los ratones, e incluso a alguna nutritiva mosca a la que se le
mojaban las alas impidiéndole volar. Pues su generosidad y nobleza no le
permitían aprovecharse de ellas en circunstancias tan desiguales.
También vivía por allí
un escorpión, que cierto día le suplicó a la rana: "Deseo atravesar el
río, pero no estoy preparado para nadar. Por favor, hermana rana, llévame a la
otra orilla sobre tu espalda".
La rana, que había
aprendido mucho durante su larga vida llena de privaciones y desencantos,
respondió enseguida: "¿Que te lleve sobre mi espalda? ¡Ni pensarlo! ¡Te
conozco lo suficiente para saber que si estoy cerca de tí, me inyectarás un
veneno letal y moriré!"
El escorpión le
replicó: "No digas estupideces. Ten por seguro que no te picaré. Porque si
así lo hiciera, tú te hundirías en las aguas y yo, que no sé nadar, perecería
ahogado."
La rana se negó al
principio, pero la incuestionable lógica del escorpión fueron convenciéndola...
y finalmente aceptó. Lo cargó sobre su resbaladiza espalda, donde él se agarró,
y comenzaron la travesía del río Níger.
Todo iba bien. La rana
nadaba con soltura a pesar de sostener sobre su espalda al escorpión. Poco a
poco fue perdiendo el miedo a aquel animal que llevaba sobre su espalda.
Llegaron a mitad del
río. Atrás había quedado una orilla. Frente a ellos se divisaba la orilla a la
que debían llegar. La rana, hábilmente sorteó un remolino...
Fue aquí, y de repente,
cuando el escorpión picó a la rana. Ella sintió un dolor agudo y percibió cómo
el veneno se extendía por todo su cuerpo. Comenzaron a fallarle las fuerzas y
su vista se nubló. Mientras se ahogaba, le quedaron fuerzas para gritarle al
escorpión:
"¡Lo sabía!.
Pero... ¿Por qué lo has hecho?"
El escorpión respondió:
"No puedo evitarlo. Es mi naturaleza".
Y juntos desaparecieron
en medio del remolino mientras se ahogaban en las profundas aguas del río
Níger.
DIJOUS
CONTE: LA GALLINA DE LOS HUEVOS DE ORO
DIVENDRES
ELS CLAUS DE LA IMPACIÈNCIA
Aquesta és la història d’un noi
petit que tenia molt mal caràcter. El seu pare el volia ajudar, i li va
donar una bossa plena de claus, a la vegada que li donava aquest consell: “Cada
cop que perdis la paciència, has de clavar un clau darrera de la porta”. El
primer dia, el noi va clavar... 37 claus! Durant les setmanes següents, a
mesura que el noi aprenia a controlar el seu mal geni, cada cop havia de clavar
menys claus darrera de la porta. Al final va descobrir que li era més fàcil
controlar el seu geni que clavar els claus. I va arribar un dia en què va poder
controlar el seu caràcter durant tota la jornada. De seguida va informar al seu
pare, aquest el va felicitar, i després li va dir que a partir d’aquell moment
fes a l’inrevés: “Cada dia que aconsegueixis dominar el teu caràcter, arrenca
un clau dels que has clavat”.
Van passar els dies, i el jovenet finalment va poder anunciar al seu pare que
ja no quedaven claus darrera de la porta. El seu pare el va agafar de la mà, el
va acompanyar fins a la porta i li va dir: "Has treballat fort, fill meu,
però mira tots aquests forats que han quedat darrera de la porta... Mai més no
serà la mateixa que abans. Cada vegada que tu perds la paciència amb algú,
deixes unes cicatrius igual que les que veus aquí”.
Moltes vegades perdem la paciència, i podem arribar fins i tot a insultar. I
moltes vegades retirem el que hem dit... Però el fet de dir-ho i la forma de
dir-ho... deixen senyal, una cicatriu que a vegades costa molt de curar. Una
ofensa verbal pot fer tant de mal com una ofensa física. Potser si uns i altres
aprenem a controlar el caràcter, evitarem ofenses, cicatrius que perduren...
amistats que es perden...