DESEMBRE 3ª Setmana : NADAL
|
DILLUNS :
Ara es nadal (3:22 minuts)
DIMARTS :
Conte: El somni del pessebre
Una vegada hi havia un nen
que va caure al pessebre de casa seva i, sense adonar-se'n, es va convertir en
un pastor. La vida a la muntanya, cuidant un ramat d'ovelles, era plàcida, i va
descobrir tot de coses que no coneixia: el soroll de l'aigua dels rierols, la
piuladissa dels ocells de bon mati. ..
Tot anava d’allò més bé, però de cop i volta va sentir un gran rebombori, com
si el cel i la terra s'enfonsessin i, en un tres i no res, el van llençar dins
d'una caixa de cartró.
Per sort, quan va passar això, es va despertar de seguida del somni nadalenc.
I, des d'aquell dia, sentia unes pessigolles d'alegria al pit cada vegada que
arribava Nadal.
Jordi Bidiella
DIMECRES :
Conte
d'hivern: la fada Gebrada i el cadell de llop.(7,04 minuts)
DIJOUS :
Un Camell d'Orient. Cançó dels Manel. (2,59 minuts)
DIVENDRES:
Conte: La nit de Reis
Hi
havia una vegada un nen molt capritxós que s’anomenava Jordi. Desitjava tot el
que veia al seu al voltant. Mai en tenia prou i sempre en volia més i més.
Un any, quan s’apropava el Nadal, en Jordi va escriure la seva carta als Reis
Mags. Era una carta llarga ... llarguíssima! Demanava als Reis de tot: tot el
que anunciaven a la televisió, tot el que veia en els aparadors de les
botigues, tot el que sabia que ha havien demanat els seus amics, fins i tot
diverses joguines que s'havia inventat ell mateix, i que ni tan sols existien.
. .. Entre totes les coses que en Jordi demanava a les seves Majestats, n’hi
havia una molt especial: un dinosaure de debò i de mida natural. I en això, en
Jordi insistia molt a la seva carta.
Va arribar la nit de Reis i el nen se’n va anar al llit. Estava molt nerviós.
Li semblava escoltar sorolls i fins i tot sentia l'olor dels camells. Però
tancava les parpelles amb força per a intentar adormir-se. Al final, quan van
cessar els sorolls, va obrir els ulls i va trobar la seva habitació plena de
joguines. Però, el dinosaure no apareixia per enlloc.
-El
meu dinosaure! Vull el meu dinosaure! -cridava en Jordi mentre feia
rebacaneries com un boig. Llavors es va fixar en un enorme ou que estava en un
racó de l’habitació i, en ple atac de ràbia, zas!, li va donar una cop de peu.
En aquest moment es va trencar la closca i apareixé un petit dinosaure. En
Jordi, finalment, va somriure satisfet.
Però aquell petit dinosaure va començar a créixer a tota velocitat. AL cap d'un
minut omplia tota l'habitació. Llavors, el gegantesc animal va agafar a en
Jordi per un braç, el va aixecar com una ploma i se’l va endur fins a la boca
per a menjar-se’l.
-i Nooo. ..! NOO...O! -cridava el pobre nen entre les urpes, del monstre.
Els crits d’en Jordi es van escoltar per tota la casa. Els seus pares van
acudir corrent a l'habitació i van començar a sacsar-lo perquè es despertés.
-Ah, encara sort! Només ha estat un malson! -va exclamar alleujat el nen.
Des d'aquest dia, en Jordi va canviar molt. Va deixar de ser tan capritxós i va
començar a conformar-se amb qualsevol cosa.
A l'any següent, no va demanar res especialment. Solament els va posar als Reis
una condició: el que portessin no podia ser més gran que una bicicleta.